Amb la unió dinàstica pel
matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la
reina Peronella d'Aragó es va
concebre la Corona d'Aragó. Amb el seu fill Alfons el Cast, successor comú d'ambdós conjunts territorials,
nasqué la Corona d'Aragó.
L'inici del
regnat d'Alfons el Cast suposa el
naixement de la Corona d'Aragó l'any 1162, moment a partir del qual ambdós conjunts
territorials començaren a ser governats per un sobirà comú.
El rei Alfons II d'Aragó «el
Cast» es trobà amb dos conjunts territorials diferents entre si, tant en la
seva estructuració política, com econòmica i social, com per la seva tradició
legislativa i la seva herència cultural i lingüística. Així mateix aquests dos
conjunts territorials no eren un corpus unitari, sinó que formaven un
conglomerat heterogeni i divers. La prioritat del rei Alfons fou la de
cohesionar internament els dos blocs, així com la d'articular els dos
components sota la seva Corona en la unitat de la monarquia. De fet, només el
rei i els seus consells reials eren comuns a Aragó i Catalunya, que per la
resta, mantingueren la seva pròpia estructura de poder. Aquest canvi es veié
reflectit en la intitulació del rei: rei d'Aragó («regis Arogone»)
i comte de Barcelona («comitis Barchinone»).
Per altra banda, el 1172
el comtat de Rosselló, i el 1192
el comtat de Pallars Jussà,
van recaure sota la sobirania d'Alfons el Cast, que ja exercia el seu principatum
sobre els comtats heretats del seu pare: el comtat de Barcelona, el comtat de
Girona, el comtat d'Osona, el comtat de Manresa, el comtat de Besalú, el comtat
de Cerdanya, el comtat de Berga i el comtat de Conflent. Així mateix hi havia
la marca de Tortosa
i la marca de Lleida,
conquerides en vida del seu pare. Aquest conjunt heterogeni fou cohesionat
internament sota la denominació
conjunta i legal, per primera vegada, de Catalunya, definint-se els seus límits territorials com «la
terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («de Salsis usque
Dertusam et Ilerdam cim suis finibus»).A aquest bloc no se li associà cap denominació
nobiliària, ja fos la de comtat, ducat, principat o regne, sinó tan solament
Catalunya, mantenint el rei el reputat i prestigiós títol que el seu pare
sempre havia exhibit en primer lloc jeràrquic i com a més important, el de ser Comte
de Barcelona. Aquest heterogeni grup de comtats emparat sota la denominació
unitària de Catalunya fou cohesionat i articulat internament entre el 1170
i 1195 mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic
i cultural, que han estat definits com els tres monuments de la identitat política catalana:els Usatici Barchinonae
(Usatges de Barcelona), el Liber domini regis
(Llibre del domini del rei), i la Gesta Comitum Barchinonensium
(Gestes dels comtes de Barcelona), documents que constitueixen, més enllà de la
denominació geogràfica, el naixement de
Catalunya com un estat medieval, amb unes fronteres definides, un corpus
legislatiu i judicial unificat, i uns referents culturals comuns.
Forjada Catalunya no en trobem testimonis
cartogràfics fins l'obra de Ioannem Baptistam Vrients
(1552-1612).
L’únic exemplar
conegut d’aquest mapa de Catalunya—el més antic dels conservats— es troba a la
Bibliothèque Nationale de France. Segons el professor Agustín Hernando, la
qualitat de la informació que proporciona aquesta carta geogràfica és àmplia i
excepcional en haver estat dibuixada amb l’aplicació de les més modernes
tècniques cartogràfiques de l’època
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada