Què és la geografia?

D'on ve la mona de Pasqua?

Una de les tradicions més lligades a les festes de Pasqua és el Dia de la mona. Té lloc l'endemà del Diumenge de Pasqua, moment en què els padrins regalen la mona als fillols. 

Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat.

A partir del segle XVI, amb l’arribada del cacau d’Amèrica, l'antiga massa de pastís amb ous es va convertir en el pastís de xocolata ple de filigranes a què estem habituats avui. Al País Valencià i a alguns indrets de Catalunya, per contra, la massa tradicional no va evolucionar i encara ara manté la forma original amb l'ou dur a sobre. A Mallorca, l'Urgell, la Segarra i el Segrià, d'altra banda, són típiques les panades, unes pastes cuites, farcides de carn, peix o verdura, que a Menorca reben el nom de formatjades.

Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.

Lligat a la litúrgia cristiana, i segons el costumari català, antigament a tot Europa es menjaven grans quantitats d'ous per celebrar la Pasqua. La gent solia recollir-los durant la Quaresma, però no se'ls menjava fins passat aquest període de dejuni. El costum de pintar i engalanar els ous prové, però, d'antigues celebracions paganes que coincidien amb l'arribada de la primavera i que servien per aprofitar els excedents d'ous que hi havia en aquesta època.

Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per 'mûna' s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de 'monus' (‘present’ o ‘ofrena’).

Els padrins regalaven aquest dolç als fillols com a símbol de protecció el Diumenge de Pasqua, després de missa. L'entrega simbolitzava el principi de la vida de l'infant, que una vegada feia la comunió, deixava de rebre la mona.